Gener
A la maresma s’inicien els treballs de sembra de la patata primerenca, continua la plantada de cebes, cols, enciams, escaroles, bròquils i bledes.
També continuen les sembres d’espinacs i de julivert i es comencen les d’alls, pèsols i faves tardanes.

Febrer
Es generalitza la sembra de patata primerenca a les zones mitjanes i a més a més de les espècies que es sembren el mes anterior, es sembren pastanagues i raves.

Març
A les zones més fredes es sembra la patata. En aquesta època s’intensifica la sembra i plantada de nombroses espècies hortícoles, iniciant les de tomates primerenques i les de fesols d’enramar a les zones càlides, mentre a les altres es sembren raves i pastanagues i es trasplanten maduixons.

Abril
Es planten en quantitat, tomates, pebrots i albergínies, i es sembren mongetes per aprofitar en verd, melons, síndries, carbassons, pastanagues, raves i els últims espinacs a les zones no massa càlides.

Maig
A la maresma es cull ja la patata primerenca. A més a més de les espècies que es sembren el mes anterior, també es sembren: carbasses, porros, apis, cebollins, cards blancs, etc.
Es segueix plantant tomates, albergínies, pebrots, i a les zones menys càlides, cols angleses i de paperina. Es cullen faves, pèsols, cols de cabdell, carxofes, maduixons, espàrrecs, cebes, enciams.

Juny
Es planten tomates tardanes, es sembren fesols d’enramar i cogombres. Es generalitza la collita de les espècies pròpies de l’estiu.

Juliol
Tenen gran importància les feines de recol•lecció i d’irrigació. Encara es segueixen plantant tomates tardanes per a ésser collides a l’octubre o novembre. Es preparen les terres pels bròquils, coliflors, escaroles, espinacs, bledes, agrelles, raves, etc.

Agost
Segueixen a bon ritme les collites. Es prepara la sembra de l’enciam “trocadero” i es planten coliflors, bròquils, cols. També es sembren patates de segona collita.

Setembre
Es generalitza la plantada de bròquils, cols, bledes, escaroles, cebes i la sembra de raves, faves primerenques. Prossegueix a gran ritme la collita de les mateixes espècies del mes anterior.

Octubre
Es l’època adequada per a plantar bledes, cols de paperina i de cabdell, enciam romà, escarola, cebes i porro. Es sembren faves, espinacs, raves, julivert, naps, pèsols.

Novembre
Es continuen les sembres i plantades de diferents espècies, com és ara bledes, xicoria, cols de Pasqua, de paperina, i de cabdell, espinacs, escaroles, xirivia, pèsols de tota mena, cebes, faves primerenques, nap fi i pastanaga fina.

Desembre
Es cullen cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams i escaroles, i molt especialment els anomenats apis de Nadal, tan preuats a les nostres comarques. Es fan planters de tomates en caixons i es va continuant el pla establert pel mes anterior.

Gener
Continuen les feines de poda i plantada, condicionada només a què no es produeixin glaçades, degut als danys a que donarien lloc. També tenen importància els tractaments d’hivern a base d’olis. A la part baixa dels Països catalans, continua la collita d’agres.

Febrer
S’acaben els treballs de poda i d’empelt, així com les noves plantades. Una feina important és l’adob i femada dels fruiters.

Març
Acabades totes les tasques de poda, empelt, plantada i adob, es tindrà cura, especialment a les plantacions de secà, d’extirpar les males herbes que hi pugui haver, cosa fàcil de realitzar en aquesta època anterior a la brotada. Per altra banda, convé netejar netejar i arranjar els aparells pulveritzadors, en previsió de l’intens treball que s’acosta.

Abril
Amb l’augment de les temperatures es generalitza la brotada d’arbres i arbusts, i per això convé posar molta cura en les feines superficials d’eliminació de les males herbes, iniciar la poda en verd i fer tractaments pesticides.

Maig
Comença la collita de cireres, nespres, albercocs, i préssecs primerencs.

Juny
Es generalitza la collita de préssecs i prunes i s’inicia la de peres. Es continuen els tractaments insecticides i anticriptogàmics i s’incrementa la poda en verd.

Juliol
Segueix el tractament dels fruiters, però amb menys intensitat. Es tracten les oliveres contra la mosca. Continua la collita de peres i préssecs i s’inicia la del raïm moscatell.

Agost
S’aprofita la parada vegetativa per a realitzar els empelts d’escudet que brotaran durant els mesos següents.

Setembre
Es cullen pomes i peres. Ha arribat el moment de la verema.

Octubre
Acaba la collita de peres i pomes tardanes. A la part baixa dels Països catalans, s’inicia la recollida de taronja i mandarina.

Novembre
Acaba la collita de pomes i fruites seques, i continua amb intensitat la de taronges, mandarines i altres cítrics.
Es prepara la collita de l’oliva, netejant el terreny al peu dels arbres.

Desembre
A les zones olivareres es pleguen les olives. S’inicien les podes i els empelts, així com les plantades, tot supeditat a que les temperatures siguin baixes, però sense arribar a córrer el risc de gelades.
Segueix a bon ritme la collita de taronges, llimones i mandarines.

Gener
Les condicions atmosfèriques adverses fan que disminueixi fins al mínim l’activitat vegetal i per tant, dificulten el treball. Amb tot, quan les circumstancies ho permetin, s’hauran de preparar les terres en les que s’hi hagi de plantar alfals, remolatxa, blat de moro, o algun altre conreu de primavera.
Els trossos que restin inactius hauran de quedar llaurats, a fi de que el fred destrueixi els ous i les larves dels paràsits.
A les prades, tant naturals com artificials i als camps d’alfals, serà bo aprofitar la inactivitat vegetal per aplicar-hi esmenes i fertilitzants

Febrer
S’haurà d’aprofitar el temps variable d’aquest mes per a portar els fems al camp i fer les primeres feines de preparació de les sembres de primavera.
A últims de mes, si la temperatura augmenta, es pot iniciar l’aplicació d’adobs de cobertora per als cereals.
Es comencen les sembres de les herbes de les prades i dels cereals que s’hagin de collir pel juny – juliol.

Març
Aquest és un dels mesos que registren una major activitat camperola, dons s’ha de tenir cura dels conreus de cereals, fent aplicació dels desherbats a més de l’aplicació dels adobs de cobertora.
Així mateix, si la temperatura ho permet, convé iniciar la sembra dels cultius de primavera. Es generalitza la sembra a les prades artificials .
Cap a final de mes es sembra el blat de moro, la remolatxa i els cigrons.

Abril
L’abundància de pluges i el regim de temperatures suaus permeten un gran desenvolupament vegetatiu dels cereals, que demanden nitrogen en quantitat.
Per això l’abril és un mes molt apropiat per l’adob en cobertora, que haurà de ser més intens quan més intenses siguin les precipitacions. Així mateix aquestes condicions favorables contribueixen a un creixement vigorós de les males herbes, que és necessari combatre a favor de la collita. Ara és quan es generalitza la sembra dels conreus de primavera:
- blat de moro de cicle llarg
- remolatxa
- cotó
- llavor de cànem
- etc.
En aquesta època de l’any es molt important la lluita contra les plagues i malalties.

Maig
A les comarques càlides comença la sega dels ordis precoços. Es generalitza també l’aprofitament d’alfals, trepadella i altres espècies farratgeres que es consumeixen en verd o es transformen en fenc .
Es generalitzen les sembres de:
- blat de moro
- sorgo
- cànem
- cotó
- remolatxa
- tabac

Juny
L’activitat és molt gran, dons a les feines de la sega i la batuda s’hi ha d’afegir l’empacat de la palla i l’aixecament dels rostolls que és bo que s’efectuï ràpidament i hi afegirem al mateix temps adobs rics en amoníac.
Es sembren el sorgo i els blat de moro de rostoll a les zones càlides que ho permetin. A les comarques remolatxeres s’entrecava l’arrel.
Convé aplicar adobs de cobertora als conreus sembrats el mes anterior, principalment als blats de moro.

Juliol
S’acaben els treballs de la sega i la batuda i el pagès, un cop té net el gra, l’entrega als receptors, quedant-se’n certa quantitat per a llavor i pel seu aliment.
Es sembren encara els últims conreus de blat de moro de rostoll i s’inicien els dels fesols.
Segueix a bon ritme les regades i els treballs d’eixarcolar (per eliminar les males herbes dels sembrats), així com els adobs de cobertora.
Convé no descuidar-se de regar els farratges, feina essencial en aquesta època de calor.

Agost
S’intensifiquen les labors i l’adob de les terres. Si s’escau que plou, s’inicia la preparació per a la sembra, aprofitant la saó que deixa la pluja.
Aquest mes es sembren els naps farratgers. En zones de grans regadius s’inicia la collita del blat de moro precoç, així com la del tabac fi.

Setembre
Passada la calor forta. L’ambient és propici a un gran desenvolupament dels vegetals i per tant convé preparar les terres per a les bones sembres, amb aportació d’adobs i fertilitzants i realitzant les labors convenients.
També s’han de llaurar els camps de rostoll per a destruir les males herbes i permetre que les aigües les impregnin.
A les zones fredes es sembra el sègol. Continua la sembra de naps, alfals i prades artificials. Es cullen les plantes tèxtils, blat de moro, sorgo i tabac.

Octubre
S’intensifiquen les labors i adobs de les terres. Si per cas plou, es comencen les sembrades de cereals. S’acaba la collita del blat de moro, cotó, i tabac.

Novembre
Acaba ja la sembra i comença la naixença dels primers sembrats. Convé que la primera empenta vegetativa sigui important i per aconseguir-ho no hi ha res com un bon adobat previ.
Es fa l’ultima tallada als camps d’alfals i es comença a collir la remolatxa. Aquest mes acaba la collita del blat de moro, que ja es posa als assecadors.

Desembre
Disminueix considerablement l’activitat ja que solament s’ha de feinejar en els guarets (terres de conreu en repòs), i encara si els freds o les gelades no impossibiliten el treball. Es fa general la collita de la remolatxa.

1) Zones més propicies pel desenvolupament de l’aloe vera
Es pot plantar i cultivar en qualsevol jardí o hort o test, es molt resistent a tot tipus de temperatures i molt fàcil de trobar en vivers o al carrer.

2)Característiques físiques generals de l’aloe vera
L’aloe té a prop de 275 varietats, totes son de tipus similars, en el que respecte a l’aspecte de les fulles, del color, de la carnositat. De totes les varietats de aloe, “aloe vera” es la més transcendental.

Aloe vera, es la varietat que les seves fulles son d’un verd intens, son fortes, fibroses en les seves vores presenten unes pues i en alguns casos, son corbes amb les puntes cap avall.

Acostuma a créixer d’una manera frondosa, les seves fulles es distribueixen de més gran a més petita, de baix cap a dalt; en la part superior, de primavera a estiu, creixen unes flors amb pètals tubulars d’un color que va del groc al vermell, broten amb tiges fortes i s’assequen sense caure. La planta de aloe vera es perenne, es a dir es manté verda tot l’any i pot arribar a tenir 3 metres d’alçada encara que en circumstancies excepcionals pot arribar als 6 metres.

Aloe vera arriba al seu màxim potencial terapèutic, a l’edat aproximada dels 5 o 6 anys i de totes les seves fulles, les mes carnoses son les més eficaces medicinalment, per això es recomanable, tallar aquestes i deixar les altres que continuïn creixent.

3)Cultiu de l’aloe vera
Tot i que l’aloe vera es una planta molt resistent, hem de tenir en compte que el seu origen es en continent africà i asiàtic, per tant podem dir que es pot cultivar sense problemes en climes càlids i temperats, però amb un grau d’humitat considerable: com per exemple el sud d’Espanya i també les zones costeres i no molt fredes de Hispanoamèrica.
Bé però l’aloe vera, creix en sòls àrids, pedregosos i rocosos, per que es flexibles i suporta les adversitats del relleu, també pot sobreviure al vent, a la sequera, atès les reserves d’aigua de pluja a les seves fulles.

Cultivar l’aloe vera a casa en un test o al jardí es molt fàcil i si volem optimitzar les qualitats terapèutiques hem de tenir en compta el següent:
- Aquesta planta es debilita molt les gelades amb temperatures inferiors a zero graus, per aquesta raó , quan el clima es torni fred, en especial per la nit; si la tenim en un test, la posem a cobert, i si la tenim al jardí la cobrim ben tapada amb un material aïllant i transparent.
- Si l’aloe vera està en un test es més apropiat que aquest, sigui de fang i no de plàstic, atès que les substàncies químiques d’aquest material la podrien afectar. També l’hem de col•locar en un test d’acord amb les dimensions de la planta, de manera que les arrels es desenvolupin bé.
- Per plantar l’aloe vera, s’ha de cobrir amb terra fins el naixement de les fulles i esperarem una setmana per regar-la per primera vagada, per que durant aquests set dies la planta es dedicarà a preparar els talls produïts pel trasplantament.
- La reproducció d’aquesta planta es realitza per mitjà de brots que hem de treure de l’aloe vera mare quan tingui uns quatre dits de llargada. Aquest brots estan amagats entre les fulles i s’han de buscar curosament, per no punxar-se o tallar-se amb les pues. Un cop aconseguits els brots i extrets, s’han de deixar en un recipient amb una mica d’aigua i deixar-lo descansar una setmana, per que vagin curant les ferides. Desprès estaran preparats per ser plantats tot seguit els ubicarem a la terra, tenim en compta que hem d’esperar 15 dies per regar-la, atès que durant aquests 15 dies es quan la planta desenvolupa les arrels i s’afermen a la terra.
- L’aloe vera pot pertànyer a una varietat híbrida, però hem de dir que pot sofrir aquesta alteració, aliè a la voluntat de qui la cultiva. Això succeeix per que el vent contribueix amb molta energia a la hibridació de les plantes, transportant, el pol•len d’una flor a l’altre i modificant les seves qualitats. Per tant si volem que les seves qualitats medicinals es conservin intactes, hem d’evitar que l’aloe vera es torni híbrida i per això s’ha de tallar la flor quan surti i deixar només la tija que aviat s’assecarà.

Clima i terreny
Prefereix uns climes frescos i benignes, moderadament humits i protegits del vent. Escollint l’època adient, es pot cultivar a tota la península, des de el nivell del mar fins a 1500 metres d’alçada.
Requereix terrenys profunds, de consistència mitja, permeable i fèrtil.

Reproducció
Es sembra es fa per mitjà de tubèrculs que tinguin gemes (el tubèrculs si son grossos es tallen, però els trossos per sembrar han de tenir gemes, i també es poden plantar tubèrculs petits però evidentment amb gemes), es planten a una profunditat d’uns 15 centímetres i separats entre si 50 centímetres i en files separades entre elles 30 centímetres, si bé aquestes mesures estan en funció de les mesures que es vol que facin els tubèrculs.
Es molt important la formació prèvia de les gemes, que son obtingudes mantenint els tubèrculs durant un mes en un lloc lluminós i sec a una temperatura de 10ºC. Per la plantació, hem d’escollir tubèrculs amb gemes curtes, robustes i verdes.

Cura
Hem de mantenir la terra esmicolada al voltant de les plantes i cavar sovint durant tot el cultiu, s’ha d’evitar regar un cop acabada la floració de la planta.

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sòl ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
2 kg/m2

Clima i terreny
S’adapta a quasi tots els climes, però aconsegueix millors resultats en climes septentrionals, en especial les varietat primaverals.
El terreny ha de ser, normal, fresc i humit.

Reproducció
Es sembra de juliol a setembre, en files separades 20 centímetres i la separació entre plantes dependrà de la varietat de nap.

Cura
El terreny ha de mantenir-se disgregat, es convenient cavar .
Regar durant la primera fase del cicle, desprès només en cas d’extrema necessitat

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
2 kg/m2

Clima i terreny
Tots els climes permeten el cultiu del porro, que es molt rustic i resistent al fred. El terreny ha de ser disgregat, de gra fi, fresc i ric

Reproducció
Es pot sembrar per planter o directament a l’hort, durant els mesos de febrer a juliol, les plantes del planter es trasplanten en forats separats entre ells uns 15 centimetres en fila, en files separades 25 centimetres.

Cura
Cavar i regar , envoltar de terra de cavar, la planta per afavorir que es torni blanca.
Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
5 kg/m2

Clima i terreny
Prefereix els climes càlids de planura i a prop del mar, el terreny de consistència normal, una mica disgregat i ric.

Reproducció
Sembrar directament a l’hort entre juliol i octubre, en files separades uns 30 centimetres

Cura
Cavar, i regar amb abundancia

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
2 kg/m2

Clima i terreny
Quasi tots els climes son aptes pel cultiu dels esparrecs, que suporta bé tant el fred com els calors intensos en canvi tem la humitat com el gebre, vol un terreny lleuger i fresc.

Reproducció
Se sembra el mes de març, les llavors pel planter, es fa un primer aclarida quan la planta te una alçada de 10 centímetres i desprès una segona aclarida, abans dels freds s’escurcen les tiges a 5 centímetres i el planter es cobreix amb fulles o torba, a la primavera següent es planten al hort, les “urpes” que son una petita planta formada per un feix de subtils arrels carnoses, inserides en una curta tija rizomàtica proveïdes de nombrosos ulls del qual es desenvolupen els turions.
El esparreguer, por durar 10 o 20 anys, l’hem de preparar curosament, es comença per aplanar el terreny i desprès es tracen els solcs, paral•lels i amb orientació nord sud, de 25 centímetres de fundaria i 60 centímetres d’amplada, separats entre ells 70 centímetres .
En terrenys molt compactes es necessari col•locar al fons del solc una capa de sorra gruixuda, les urpes es col•locant a una distancia variable entre 40 i 60 centímetres, les cobrim de terra tenint especial cura que no quedin a una profunditat superior als 4 centímetres.

Cura
Regar durant l’estiu en quantitat suficient per mantenir la frescor del sòl, evitar els excessos d’aigua, en general tenen menys necessitat d’aigua a partir del segon any.
Fer cavades es abundància, eliminar les tiges seques, substituir les plantes en mal estat.
A partir de tercer any de la plantació, podem aconseguir el blanqueig dels turions, tapant-los amb fulles durant la primavera.

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
0,37 kg/m2

Clima i terreny
S’adapta a tots els climes, però en el que dona millor producció, es en climes temperats i vol terrenys disgregats i rics

Reproducció
Es sembra per grana en planter que es trasplanta a l’hort entre gener i agost, en forats separats entre si 25 centímetres

Cura
Cavar d’una manera freqüent i regar en especial en l’estació càlida

fertilització
Poc adob i que no sigui fresc

Producció
2 kg/m2