1) Zones més propicies pel desenvolupament de l’aloe vera
Es pot plantar i cultivar en qualsevol jardí o hort o test, es molt resistent a tot tipus de temperatures i molt fàcil de trobar en vivers o al carrer.

2)Característiques físiques generals de l’aloe vera
L’aloe té a prop de 275 varietats, totes son de tipus similars, en el que respecte a l’aspecte de les fulles, del color, de la carnositat. De totes les varietats de aloe, “aloe vera” es la més transcendental.

Aloe vera, es la varietat que les seves fulles son d’un verd intens, son fortes, fibroses en les seves vores presenten unes pues i en alguns casos, son corbes amb les puntes cap avall.

Acostuma a créixer d’una manera frondosa, les seves fulles es distribueixen de més gran a més petita, de baix cap a dalt; en la part superior, de primavera a estiu, creixen unes flors amb pètals tubulars d’un color que va del groc al vermell, broten amb tiges fortes i s’assequen sense caure. La planta de aloe vera es perenne, es a dir es manté verda tot l’any i pot arribar a tenir 3 metres d’alçada encara que en circumstancies excepcionals pot arribar als 6 metres.

Aloe vera arriba al seu màxim potencial terapèutic, a l’edat aproximada dels 5 o 6 anys i de totes les seves fulles, les mes carnoses son les més eficaces medicinalment, per això es recomanable, tallar aquestes i deixar les altres que continuïn creixent.

3)Cultiu de l’aloe vera
Tot i que l’aloe vera es una planta molt resistent, hem de tenir en compte que el seu origen es en continent africà i asiàtic, per tant podem dir que es pot cultivar sense problemes en climes càlids i temperats, però amb un grau d’humitat considerable: com per exemple el sud d’Espanya i també les zones costeres i no molt fredes de Hispanoamèrica.
Bé però l’aloe vera, creix en sòls àrids, pedregosos i rocosos, per que es flexibles i suporta les adversitats del relleu, també pot sobreviure al vent, a la sequera, atès les reserves d’aigua de pluja a les seves fulles.

Cultivar l’aloe vera a casa en un test o al jardí es molt fàcil i si volem optimitzar les qualitats terapèutiques hem de tenir en compta el següent:
- Aquesta planta es debilita molt les gelades amb temperatures inferiors a zero graus, per aquesta raó , quan el clima es torni fred, en especial per la nit; si la tenim en un test, la posem a cobert, i si la tenim al jardí la cobrim ben tapada amb un material aïllant i transparent.
- Si l’aloe vera està en un test es més apropiat que aquest, sigui de fang i no de plàstic, atès que les substàncies químiques d’aquest material la podrien afectar. També l’hem de col•locar en un test d’acord amb les dimensions de la planta, de manera que les arrels es desenvolupin bé.
- Per plantar l’aloe vera, s’ha de cobrir amb terra fins el naixement de les fulles i esperarem una setmana per regar-la per primera vagada, per que durant aquests set dies la planta es dedicarà a preparar els talls produïts pel trasplantament.
- La reproducció d’aquesta planta es realitza per mitjà de brots que hem de treure de l’aloe vera mare quan tingui uns quatre dits de llargada. Aquest brots estan amagats entre les fulles i s’han de buscar curosament, per no punxar-se o tallar-se amb les pues. Un cop aconseguits els brots i extrets, s’han de deixar en un recipient amb una mica d’aigua i deixar-lo descansar una setmana, per que vagin curant les ferides. Desprès estaran preparats per ser plantats tot seguit els ubicarem a la terra, tenim en compta que hem d’esperar 15 dies per regar-la, atès que durant aquests 15 dies es quan la planta desenvolupa les arrels i s’afermen a la terra.
- L’aloe vera pot pertànyer a una varietat híbrida, però hem de dir que pot sofrir aquesta alteració, aliè a la voluntat de qui la cultiva. Això succeeix per que el vent contribueix amb molta energia a la hibridació de les plantes, transportant, el pol•len d’una flor a l’altre i modificant les seves qualitats. Per tant si volem que les seves qualitats medicinals es conservin intactes, hem d’evitar que l’aloe vera es torni híbrida i per això s’ha de tallar la flor quan surti i deixar només la tija que aviat s’assecarà.

Clima i terreny
Prefereix uns climes frescos i benignes, moderadament humits i protegits del vent. Escollint l’època adient, es pot cultivar a tota la península, des de el nivell del mar fins a 1500 metres d’alçada.
Requereix terrenys profunds, de consistència mitja, permeable i fèrtil.

Reproducció
Es sembra es fa per mitjà de tubèrculs que tinguin gemes (el tubèrculs si son grossos es tallen, però els trossos per sembrar han de tenir gemes, i també es poden plantar tubèrculs petits però evidentment amb gemes), es planten a una profunditat d’uns 15 centímetres i separats entre si 50 centímetres i en files separades entre elles 30 centímetres, si bé aquestes mesures estan en funció de les mesures que es vol que facin els tubèrculs.
Es molt important la formació prèvia de les gemes, que son obtingudes mantenint els tubèrculs durant un mes en un lloc lluminós i sec a una temperatura de 10ºC. Per la plantació, hem d’escollir tubèrculs amb gemes curtes, robustes i verdes.

Cura
Hem de mantenir la terra esmicolada al voltant de les plantes i cavar sovint durant tot el cultiu, s’ha d’evitar regar un cop acabada la floració de la planta.

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sòl ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
2 kg/m2

Clima i terreny
S’adapta a quasi tots els climes, però aconsegueix millors resultats en climes septentrionals, en especial les varietat primaverals.
El terreny ha de ser, normal, fresc i humit.

Reproducció
Es sembra de juliol a setembre, en files separades 20 centímetres i la separació entre plantes dependrà de la varietat de nap.

Cura
El terreny ha de mantenir-se disgregat, es convenient cavar .
Regar durant la primera fase del cicle, desprès només en cas d’extrema necessitat

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
2 kg/m2

Clima i terreny
Tots els climes permeten el cultiu del porro, que es molt rustic i resistent al fred. El terreny ha de ser disgregat, de gra fi, fresc i ric

Reproducció
Es pot sembrar per planter o directament a l’hort, durant els mesos de febrer a juliol, les plantes del planter es trasplanten en forats separats entre ells uns 15 centimetres en fila, en files separades 25 centimetres.

Cura
Cavar i regar , envoltar de terra de cavar, la planta per afavorir que es torni blanca.
Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
5 kg/m2

Clima i terreny
Prefereix els climes càlids de planura i a prop del mar, el terreny de consistència normal, una mica disgregat i ric.

Reproducció
Sembrar directament a l’hort entre juliol i octubre, en files separades uns 30 centimetres

Cura
Cavar, i regar amb abundancia

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
2 kg/m2

Clima i terreny
Quasi tots els climes son aptes pel cultiu dels esparrecs, que suporta bé tant el fred com els calors intensos en canvi tem la humitat com el gebre, vol un terreny lleuger i fresc.

Reproducció
Se sembra el mes de març, les llavors pel planter, es fa un primer aclarida quan la planta te una alçada de 10 centímetres i desprès una segona aclarida, abans dels freds s’escurcen les tiges a 5 centímetres i el planter es cobreix amb fulles o torba, a la primavera següent es planten al hort, les “urpes” que son una petita planta formada per un feix de subtils arrels carnoses, inserides en una curta tija rizomàtica proveïdes de nombrosos ulls del qual es desenvolupen els turions.
El esparreguer, por durar 10 o 20 anys, l’hem de preparar curosament, es comença per aplanar el terreny i desprès es tracen els solcs, paral•lels i amb orientació nord sud, de 25 centímetres de fundaria i 60 centímetres d’amplada, separats entre ells 70 centímetres .
En terrenys molt compactes es necessari col•locar al fons del solc una capa de sorra gruixuda, les urpes es col•locant a una distancia variable entre 40 i 60 centímetres, les cobrim de terra tenint especial cura que no quedin a una profunditat superior als 4 centímetres.

Cura
Regar durant l’estiu en quantitat suficient per mantenir la frescor del sòl, evitar els excessos d’aigua, en general tenen menys necessitat d’aigua a partir del segon any.
Fer cavades es abundància, eliminar les tiges seques, substituir les plantes en mal estat.
A partir de tercer any de la plantació, podem aconseguir el blanqueig dels turions, tapant-los amb fulles durant la primavera.

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
0,37 kg/m2

Clima i terreny
S’adapta a tots els climes, però en el que dona millor producció, es en climes temperats i vol terrenys disgregats i rics

Reproducció
Es sembra per grana en planter que es trasplanta a l’hort entre gener i agost, en forats separats entre si 25 centímetres

Cura
Cavar d’una manera freqüent i regar en especial en l’estació càlida

fertilització
Poc adob i que no sigui fresc

Producció
2 kg/m2

Clima i terreny
Necessita un clima temperat càlid i no suporta baixes temperatures, vol terrenys profunds, disgregats i humitejats, que es puguin mantenir en constant humitat però sense embassaments.

Reproducció
Se sembra la grana per planter el mes de febrer i desprès es trasplanta a l’hort, separades uns 20 centímetres entre elles a la mateixa fila en files separades 35 centímetres.

Cura
Cavar de manera freqüent i abundància de rec

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
2 kg/m2

Clima i terreny
Es desenvolupa bé en climes temperats càlids però dona productes de millor qualitat a les zones meridionals .
Vol terrenys rics i sense embassaments.

Reproducció
Es fa, enterrant un gra d’all separats cada 15 centímetres i es planten d’octubre a març segons clima i el tipus de producció que volem

Cura
Cavar amb la finalitat de mantenir la frescor del terreny i regar només en cas de necessitat

Fertilització
Poc adob i que no sigui fresc

Producció
1 kg/m2

Clima i terreny
La tomata prefereix els climes temperat, càlids i suporta bé els aires marins, però no resisteix les glaçades tardanes.
El terreny ha de ser fresc, disgregat, profund, ric i assolellat.

Reproducció
Se sembren les granes per fer planter el mes de febrer – març i es trasplanta a l’hort el mes de març – abril si es vol plantar directament a l’hort: s’han d’enterrar a cada forat una desena de granes i cada forat que han d’estar separats uns 40 centímetres uns dels altres, a la mateixa fila i la separació entre files de 80 centímetres , s’ha de tenir cura que només hi hagi una sola planta per forat.

Cura
Preparar una estructura per que la planta pugui trepar i aguantar el pes dels fruits per exemple una estructura de canyes una per planta en grups de quatre i enfrontades dos a dos, clavades a terra i lligades per la part superior.
Cavar força sovint i regar

Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.

Producció
4 kg/m2