La producció de l’espàrrec
Clima i terreny
Quasi tots els climes son aptes pel cultiu dels esparrecs, que suporta bé tant el fred com els calors intensos en canvi tem la humitat com el gebre, vol un terreny lleuger i fresc.
Reproducció
Se sembra el mes de març, les llavors pel planter, es fa un primer aclarida quan la planta te una alçada de 10 centímetres i desprès una segona aclarida, abans dels freds s’escurcen les tiges a 5 centímetres i el planter es cobreix amb fulles o torba, a la primavera següent es planten al hort, les “urpes” que son una petita planta formada per un feix de subtils arrels carnoses, inserides en una curta tija rizomàtica proveïdes de nombrosos ulls del qual es desenvolupen els turions.
El esparreguer, por durar 10 o 20 anys, l’hem de preparar curosament, es comença per aplanar el terreny i desprès es tracen els solcs, paral•lels i amb orientació nord sud, de 25 centímetres de fundaria i 60 centímetres d’amplada, separats entre ells 70 centímetres .
En terrenys molt compactes es necessari col•locar al fons del solc una capa de sorra gruixuda, les urpes es col•locant a una distancia variable entre 40 i 60 centímetres, les cobrim de terra tenint especial cura que no quedin a una profunditat superior als 4 centímetres.
Cura
Regar durant l’estiu en quantitat suficient per mantenir la frescor del sòl, evitar els excessos d’aigua, en general tenen menys necessitat d’aigua a partir del segon any.
Fer cavades es abundància, eliminar les tiges seques, substituir les plantes en mal estat.
A partir de tercer any de la plantació, podem aconseguir el blanqueig dels turions, tapant-los amb fulles durant la primavera.
Fertilització
Abans de plantar adobar convenientment, de manera que siguem respectuosos amb el medi ambient, atès que un sol ben composat no necessita cap additiu, ni mineral ni químic, per ser fèrtil.
Producció
0,37 kg/m2