Gener
Les condicions atmosfèriques adverses fan que disminueixi fins al mínim l’activitat vegetal i per tant, dificulten el treball. Amb tot, quan les circumstancies ho permetin, s’hauran de preparar les terres en les que s’hi hagi de plantar alfals, remolatxa, blat de moro, o algun altre conreu de primavera.
Els trossos que restin inactius hauran de quedar llaurats, a fi de que el fred destrueixi els ous i les larves dels paràsits.
A les prades, tant naturals com artificials i als camps d’alfals, serà bo aprofitar la inactivitat vegetal per aplicar-hi esmenes i fertilitzants
Febrer
S’haurà d’aprofitar el temps variable d’aquest mes per a portar els fems al camp i fer les primeres feines de preparació de les sembres de primavera.
A últims de mes, si la temperatura augmenta, es pot iniciar l’aplicació d’adobs de cobertora per als cereals.
Es comencen les sembres de les herbes de les prades i dels cereals que s’hagin de collir pel juny – juliol.
Març
Aquest és un dels mesos que registren una major activitat camperola, dons s’ha de tenir cura dels conreus de cereals, fent aplicació dels desherbats a més de l’aplicació dels adobs de cobertora.
Així mateix, si la temperatura ho permet, convé iniciar la sembra dels cultius de primavera. Es generalitza la sembra a les prades artificials .
Cap a final de mes es sembra el blat de moro, la remolatxa i els cigrons.
Abril
L’abundància de pluges i el regim de temperatures suaus permeten un gran desenvolupament vegetatiu dels cereals, que demanden nitrogen en quantitat.
Per això l’abril és un mes molt apropiat per l’adob en cobertora, que haurà de ser més intens quan més intenses siguin les precipitacions. Així mateix aquestes condicions favorables contribueixen a un creixement vigorós de les males herbes, que és necessari combatre a favor de la collita. Ara és quan es generalitza la sembra dels conreus de primavera:
- blat de moro de cicle llarg
- remolatxa
- cotó
- llavor de cànem
- etc.
En aquesta època de l’any es molt important la lluita contra les plagues i malalties.
Maig
A les comarques càlides comença la sega dels ordis precoços. Es generalitza també l’aprofitament d’alfals, trepadella i altres espècies farratgeres que es consumeixen en verd o es transformen en fenc .
Es generalitzen les sembres de:
- blat de moro
- sorgo
- cànem
- cotó
- remolatxa
- tabac
Juny
L’activitat és molt gran, dons a les feines de la sega i la batuda s’hi ha d’afegir l’empacat de la palla i l’aixecament dels rostolls que és bo que s’efectuï ràpidament i hi afegirem al mateix temps adobs rics en amoníac.
Es sembren el sorgo i els blat de moro de rostoll a les zones càlides que ho permetin. A les comarques remolatxeres s’entrecava l’arrel.
Convé aplicar adobs de cobertora als conreus sembrats el mes anterior, principalment als blats de moro.
Juliol
S’acaben els treballs de la sega i la batuda i el pagès, un cop té net el gra, l’entrega als receptors, quedant-se’n certa quantitat per a llavor i pel seu aliment.
Es sembren encara els últims conreus de blat de moro de rostoll i s’inicien els dels fesols.
Segueix a bon ritme les regades i els treballs d’eixarcolar (per eliminar les males herbes dels sembrats), així com els adobs de cobertora.
Convé no descuidar-se de regar els farratges, feina essencial en aquesta època de calor.
Agost
S’intensifiquen les labors i l’adob de les terres. Si s’escau que plou, s’inicia la preparació per a la sembra, aprofitant la saó que deixa la pluja.
Aquest mes es sembren els naps farratgers. En zones de grans regadius s’inicia la collita del blat de moro precoç, així com la del tabac fi.
Setembre
Passada la calor forta. L’ambient és propici a un gran desenvolupament dels vegetals i per tant convé preparar les terres per a les bones sembres, amb aportació d’adobs i fertilitzants i realitzant les labors convenients.
També s’han de llaurar els camps de rostoll per a destruir les males herbes i permetre que les aigües les impregnin.
A les zones fredes es sembra el sègol. Continua la sembra de naps, alfals i prades artificials. Es cullen les plantes tèxtils, blat de moro, sorgo i tabac.
Octubre
S’intensifiquen les labors i adobs de les terres. Si per cas plou, es comencen les sembrades de cereals. S’acaba la collita del blat de moro, cotó, i tabac.
Novembre
Acaba ja la sembra i comença la naixença dels primers sembrats. Convé que la primera empenta vegetativa sigui important i per aconseguir-ho no hi ha res com un bon adobat previ.
Es fa l’ultima tallada als camps d’alfals i es comença a collir la remolatxa. Aquest mes acaba la collita del blat de moro, que ja es posa als assecadors.
Desembre
Disminueix considerablement l’activitat ja que solament s’ha de feinejar en els guarets (terres de conreu en repòs), i encara si els freds o les gelades no impossibiliten el treball. Es fa general la collita de la remolatxa.