Cultivar un hort ecològic no es res de nou, no cal inventar res, ja els nostres avantpassats ho feien tant sols consisteix en no aplicar productes quÃmics en els adobs ni el tractament de les plantes de l’hort, tal com es feia abans, dons aquest productes no existien i en canvi si que es cultivaven hortalisses pel consum humà .
Per aconseguir que un hort sigui ecològic hem de tenir cura en els temes següents:
PRIMER.- la fertilització
Hem de modificar l’estructura del terreny per aconseguir el sòl mes adient per plantar les hortalisses, seria aportar sorra a un terreny amb una estructura compacta per convertir-lo a una estructura solta i disgregada. I afegir terra argilosa si el terreny es massa disgregat.
Modificar el PH o sigui equilibrar l’excés d’acidesa o alcalinitat del terreny, els correctius que hem d’aplicar son: per terrenys amb excés d’acidesa son aportar argiles calcaries o calcaries finament polvoritzades i per corregir els terrenys alcalins, cal aportar guix agrÃcola finament polvoritzat. En ambdós casos el que es tracta es aportat minerals naturals.
Adobar la terra incorporant restes vegetal, en el moment de llaurar el terreny, es tracta d’una practica molt antiga, d’aquesta manera les herbes de cultius anteriors o d’aportació externa queden enterrades en el subsòl. Hem de saber la procedència de les herbes, que no siguin de cultius tractats amb insecticides quÃmics.
Fer servir adobs orgà nics procedents de compostatge, que es afavorir el procés de descomposició i estabilització de la matèria orgà nica per l’acció de microorganismes com bacteris i fongs descomponedors, en molts casos facilitada pels animals detritÃvors, que mengen restes orgà niques, com cucs, arà cnids, porquets de Sant Antoni o centpeus. Per fer-ho disposarem la brossa orgà nica que generem a la cuina o al jardà en piles o contenidors adequats per mantenir unes bones condicions d’aireació, humitat i temperatura.
El compost resultant conté els nutrients assimilables per les plantes a més de matèria orgà nica estable que proporciona al sòl una bona estructura i reserves d’aigua i nutrients.
Aquest es un compostatge casolà , però també hi ha al mercat un tipus de compostatge procedent de les restes produïdes per uns cucs que es mengen fems d’algun tipus d’animal.
SEGON.- Els insecticides
No es poden fer servir sota cap concepte insecticides basats en productes de sÃntesi quÃmica.
La naturalesa normalment regula l’equilibri, però en el cas que hi hagi un excés d’insectes que malmetin d’una manera considerable la producció de l’hort podem fer servir insecticides biològics com:
- Olis minerals, que tenen un efecte només fÃsic ja que l’oli recobreix l’insecte adult o les seves formes hivernants i impedeix que respiri.
- Feromones, que actuen per confusió sexual i atrauen a una trampa a l’insecte amb resultat que no s’aparelli i mor per inanició.
- Els d’origen vegetal com: la Piretrina, la Azadiractina, la Rotenona, etc.
- Virus per exemple el carpovirus contra el lepidòpter cuc de la poma
- Bacteris, com el Bacillus thuringiensis
- Fongs, com Beauveria bassiana, contra insectes hemÃpers, Metarhizium anisopliae, contra coleòpters, hemÃpters i lepidópters, Verticillum lecanii, contra pugons, caparretes …, Trichoderma sp.
- Insectes vius, s’introdueixen adults o bé els ous, per que facin de predador dels insectes.
Atès que els recursos son limitats hem d’ésser responsables amb l’aigua necessà ria per regar, per tant tindrem que disposar d’una cisterna amb la capacitat emmagatzemar l’aigua necessà ria per regar cada temporada, on hi recollirem les aigües de pluja. Per optimitzar el consum utilitzarem sistemes de rec localitzat i mai regarem per inundació i regarem al capvespre a fi d’evitar pèrdues per evaporació i transpiració.
